[1833-1840]
Reina d’Espanya.

Filla de Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d’Espanya. Fou casada amb el seu oncle el rei Ferran VII d’Espanya (1829), vidu sense fills, al qual inclinà a poc a poc cap a un cert liberalisme en oposició al partit apostòlic. Actuà, amb el títol de reina governadora, com a regent de la seva filla la reina Isabel II del 1833 al 1840, que fou obligada a renunciar-hi. Durant la seva regència tingué el suport dels polítics liberals i del sector de l’exèrcit que defensà el tron d’Isabel II contra els partidaris de l’infant Carles Maria Isidre (primera guerra Carlina). Promulgà l’Estatut Reial del 1834 i jurà la Constitució del 1837. Autoritzà la desamortització inspirada per Mendizábal. Casada secretament en segones noces (1833), amb Agustín Fernando Muñoz (fet, el 1483, duc de Riansares), tingué set fills d’aquest, i amb ell residí llargues temporades fora d’Espanya, especialment des que foren expulsats per l’alçament progressista del 1854, sense deixar mai d’intrigar políticament, primer contra Espartero i després contra els règims sorgits de la revolució del 1868. (+) EC