Contracte d'explotació agrícola o agropecuària, en virtut del qual el propietari cedeix l'ús temporal de la terra a un agricultor, mitjançant el pagament per aquest d'una part dels productes o fruits. Aquesta mena de contractes es regeixen essencialment pel principi d'autonomia de la voluntat dels contractants i les seves condicions són variables, tant en la participació corresponent al propietari, com en les aportacions que a voltes fa aquest, participant en despeses de l'explotació. La llei del Parlament de Catalunya de l'onze d'abril de 1934, dita llei de Contractes de Conreu, regulà la parceria, però fou anul·lada pel Tribunal de Garanties Constitucionals. Les lleis de l'estat espanyol dels anys 1935 i 1942, regularen, en part, els contractes de parceria i els seus efectes. Actualment aquests es regeixen per la llei d'arrendaments rústics de l'any 1980. (+) EC