Nom donat a la política religiosa dels sobirans europeus durant els ss XVII i XVIII, que tenia per finalitat controlar l'acció de l'Església. Fou aplicat especialment al cas de la corona castellana, ja que en altres estats rep altres noms (gal·licanisme, a la corona francesa; josefinisme, als estats dels Habsburg). Entre els drets eclesiàstics que els monarques reclamaren com a regalies de la corona, hi figuren el patronat regi (dret de presentar o esmenar candidats per als beneficis o d'ocupar seus vacants), el plàcet, els recursos de força (facultat de sostreure de la jurisdicció eclesiàstica els processats), la regalia d'amortització (intervenció de l'autoritat civil enfront de l'acumulació de béns immobles per part de l'Església), etc. (+) EC