Cinquena part dels ingressos municipals que algunes ciutats catalanes, d'acord amb els termes de llurs cartes, pagaven a la tresoreria reial. Des del final del XVI els reis intentaren de posar en vigor i generalitzar aquest impost que havia caigut en part en desús. Amb tot, Felip III, a les corts del 1599, renuncià a tots els quints endarrerits davant el malestar que les indagacions en els arxius municipals havien ocasionat. Però a partir sobretot del 1612, el lloctinent de Catalunya tornà a posar una atenció especial en el cobrament de l'impost, i a partir del 1614 efectivament els ingressos de la tresoreria procedents dels quints començaren a augmentar. El 1620, però, el lloctinent arribà a exigir el quint a la ciutat de Barcelona mateix i des del 1599, és a dir unes 300 000 lliures. El fet provocà una greu tensió que amb els anys augmentà, contribuí a fer fracassar les corts del 1626, fou de nou plantejat a les del 1632 i arribà al punt culminant el 1634 arran de l'intent per part del rei d'inspeccionar els llibres de comptes de la ciutat, fet que portà a la detenció de quatre membres del consell, al processament del conseller en cap Jeroni de Navel i al trasllat de l'audiència reial a Girona. Fou un dels factors de tensió que desembocarien, quatre anys més tard, a la guerra dels Segadors. (+) EC