Organisme superior de govern dels països de l'antiga corona catalanoaragonesa des dels decrets de Nova Planta (1707-16) fins a la fi de l'antic règim (1833). De bell antuvi, el decret del 1707 de suspensió del règim constitucional dels regnes d'Aragó i de València ordenà, a cada un d'aquests territoris, l'establiment d'una audiència adaptada plenament al patró de les "chancillerías" de Valladolid i de Granada, és a dir, de tipus castellà. Però en 1715-16, després de la rendició del Principat de Catalunya i del regne de Mallorca, el sobirà optà, en els respectius decrets de Nova Planta, pel sistema d'organitzar el govern d'aquests dos darrers regnes —ara ja meres "províncies'— sobre la diarquia capità general-audiència, de manera que aquesta, ultra ésser tribunal de justícia (ja no suprem, sinó també territorial), sotmesa al consell de Castella, integrat per diverses sales amb els oïdors respectius, constituís l'òrgan assessor o acord reial ("real acuerdo") del capità general. Aquest presidia l'audiència i havia d'atenir-se als seus dictàmens en matèria de govern i d'administració del país, mentre que en matèria de justícia la presidència era exercida pel regent civil, i el capità general no tenia intervenció en els litigis, fora del dret d'indult en cas de pena de mort. (EC)